IMATGE by PURA MARÍA GARCÍA
No el teu cos
sinó el misteri del necessari temps
per deturar-me.
No els teus llavis
sinó el racó de carn
que bese amb devoció
com si fos l’illa d’un nàufrag
arrencat de la mar,
reclinat sobre una barana
d’hores retrobades.
No la llum
sinó els engorjats d’aquella nit
salvatgement eterna.