Publicat el 17 de desembre de 2012
AQUELL PARATGE
Jo hi vaig estar a aquell paratge
on l’hivern era una flassada interminable,
on les pupil·les del temps
jugaven amb les aus que indagaven la melangia.
Hi vaig ser l’única evidència
de la nit sense pau,
de les ombres esquerpes
del record,
ferro roent desgranat amb plom
que encerta el cor
i hi cap en la boca poblada
amb el color perdut
de la paraula.
Hi vaig estar cercant l’imprevisible,
la cançó oculta,
la muralla esventrada,
la ciutat del no res
on habita l’espadat de l’amor
i la pell,
els límits,
el destí de les papallones
de la teua mirada.
Comparteix això:
Deixa un comentari
Aquesta entrada s'ha publicat dins de Sense categoria per evasex | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent
instants no efimers, sensacions per sempre!