A LA DERIVA

boat de Takis.K

Encara  ens omplin els ulls

les esferes empresonades del capvespre,

la rogenca línia,

la imatge d’un paisatge

on les pedres i altres veus

solquen la memòria ja esmortida.

 Parlen els versos

amb pinzellades blanques.

Com Ulisses, els llavis viatgen:

tu i jo a la deriva,

pel mar d’allò impossible.