Des de la Plana

Josep Usó

21 d'octubre de 2014
0 comentaris

Serà un èxit. Segur.

Avui, vint-i-un d’octubre del 2014, només falten dinou dies per la Consulta. I ja ho puc dir amb seguretat. La Consulta serà un èxit clamorós. Perquè el procés cap a la Independència de Catalunya és un procés engrescador. I qui està engrescat és el Poble. La tasca d’explicació, de divulgació, de negociacions, de convèncer als indecisos, de anar a manifestacions, de perdre temps de lleure i de fer feina pel bé del País, sense demanar res a canvi, l’ha feta i l’està fent la gent. El poble pla. Son la gent de Súmate, o l’ANC o Omnium Cultural, o els vint-i-sis mil voluntaris que ja hi ha per la consulta, o els alcaldes dels pobles de l’Interior que han ofert locals, o tants i tants catalans que fins i tot vindran a votar des de l’altra part del món i que fa mesos que tenen el bitllet comprat. I també tots els que ara em deixe perquè no em venen al cap. Els demane disculpes per la meua ignorància i els done les gràcies pel seu esforç, per la seua il·lusió encomanadissa. Per haver arribat fins ací. Son aquests, els qui s’han mobilitzat. I els qui son imparables. El Poble de Catalunya. Així, en majúscules. Molt ben dirigit, això és cert, per alguns dels seus dirigents polítics. Només cal esmentar, per esmentar-ne un, al President Mas. En els darrers dos anys, ni sé les vegades que l’han donat per acabat des de la Messeta, física i ideològica. Ara, però, els seus enemics, semblen haver posat el fre en els seus atacs ferotges. Només ho sembla, però.

I, justament ara, quan ja es veu el final del camí que fa la pujada més dura, va i alguns representants de la “classe política” decideixen que votar no és prou, per a ells. Que no hi ha garanties (com si abans o després l’Estat Espanyol n’anés a donar cap, de garantia) que no aniran a votar, que si una candidatura conjunta, que si no la farem perquè jo no vull que se’m bandege, que si onze condicions, que si tres, que si un mínim de vuit de les onze, que si dinem plegats, que si fem declaracions, que si no en fem…

En aquest espectacle mediàtic penós, no vull deixar passar l’ocasió de felicitar la CUP. Joves, assenyats, madurs i sembla que molt ben preparats. No s’han alçat de la taula de negociacions mentre n’hi ha hagut. Avui ja ho han fet, però no per despenjar-se. Només per fer via en la preparació de la Consulta, que els altres, si volen, ja vindran.

En aquesta revolució, perquè em sembla que estem assistint a una veritable revolució, canviaran moltes coses. Moltes. I entre altres, canviarà l’estructura dels partits polítics. Fins ara, un dels mèrits més importants per a pertànyer a una llista electoral era “ser amic de…”, “caure-li bé a…”, o “no burxar massa a…”, “fer els ulls grossos davant de…” i coses així. Els exemples millors d’aquesta estructura de partits els tenim, a l’Estat Espanyol, en els dos partits dinàstics. El PP i el PSOE. No ho faré llarg, però si us fixeu, no hi ha quasi cap dirigent que puga pressumir de no haver posat mai la mà a la caixa o de no tindre responsabilitats en episodis de guerra bruta, o d’ocupar, després de cessar, llocs sense cap feina en empreses a les quals ha beneficiat mentre estava en actiu.

I molt em sembla que aquest model s’ha acabat. Que ara caldrà estar preparat, per a ocupar un alt càrrec polític en la nova Catalunya. Saber fer coses de profit, per entendre’ns. I acabaré amb tres reflexions.

1.- Molts polítics en actiu encara ni tan sols s’han enterat que els temps ja han canviat. I que no tindran lloc en cap organigrama en un futur ja immediat. Pitjor per ells.

2.- El Poble sí que n’és cosncient, f’aquest canvi de paradigma. Per això lluita. Per tal d’empènyer als seus representants cap allà on creu que han d’anar.

3.- Molts dels polítics catalans en actiu, estan molt més preparats del que puga semblar pel seu comportament en els darrers dies. Estic segur que el consens al qual arribaran aquesta mateixa setmana serà suficient per tal que arriben a la meta volant del 9N fent pinya. Una pinya que la gent els demana i exigeix. I de la qual estic segur que no es despenjaran.

Per tot això, per això i perquè tinc molt clara l’actitut, les ganes de la gent per fer callar per sempre tots els qui els volen callats amb excuses de mal fiador, de votar, de poder dir que se’n volen anar, i tindre el dret d’equivocar-se i ser considerats com adults i no com a enemics o com a esclaus només bons per treballar però no per opinar ni per parlar la seua llengua o fer festa quan els semble convenient, per tot això, tinc clar que la Consulta del 9N serà un èxit del tot indiscutible.

Ja m’ho direu, que només resten dinou dies. Ara; això sí. Cal que tothom vaja a votar. S’ha de fer l’esforç, que ha costat molt i molt, arribar fins ací. Tant com tres-cents anys.

 

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!