RASTRE IMPERFECTE QUE REMUNTA LA VIDA

LOS SUEÑOS by Pura  Maria Garcia

Mai no saber el desconegut destí

on un vaixell petit, l’ànima,

s’arrecera dels perills

i del fustam que trenca

els llavis de les ones enfurides.

Mai no saber quin vent obrirà pas

al cel que blanqueja

en els matins d’estiu

on el teu nom em traspassa l’esguard.

Mai no sentir el calfred de la boira

instal·lada a un pensament

que fa virar el cos tot a estribord de la nuesa.

Mai no perdre’t.

Mai no conèixer quin és el destí final

dels somiadors.

Mai no acceptar que la paraula mai

és la cadena que en les ombres ens nuga.

Mai no oblidar la llum dels teus ulls.

Senzillament.

Mai no deixar de saber qui sóc:

rastre imperfecte que remunta la vida.

 

3 pensaments a “RASTRE IMPERFECTE QUE REMUNTA LA VIDA

  1. Moltes gràcies per compartir aquest poema, que m’ha emocionat, tant pel que hi dius com pel nivell altíssim del teu art que hi has demostrat.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *