Moltes gràcies per compartir aquest poema, que m’ha emocionat, tant pel que hi dius com pel nivell altíssim del teu art que hi has demostrat.
Publicat el 30 de juny de 2012
RASTRE IMPERFECTE QUE REMUNTA LA VIDA
LOS SUEÑOS by Pura Maria Garcia
Mai no saber el desconegut destí
on un vaixell petit, l’ànima,
s’arrecera dels perills
i del fustam que trenca
els llavis de les ones enfurides.
Mai no saber quin vent obrirà pas
al cel que blanqueja
en els matins d’estiu
on el teu nom em traspassa l’esguard.
Mai no sentir el calfred de la boira
instal·lada a un pensament
que fa virar el cos tot a estribord de la nuesa.
Mai no perdre’t.
Mai no conèixer quin és el destí final
dels somiadors.
Mai no acceptar que la paraula mai
és la cadena que en les ombres ens nuga.
Mai no oblidar la llum dels teus ulls.
Senzillament.
Mai no deixar de saber qui sóc:
rastre imperfecte que remunta la vida.
Comparteix això:
Aquesta entrada s'ha publicat dins de DIARI SECRET per evasex | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent