Carles Bassaganya i Serra

"Si llampega a marina, procura pa i farina"

1 d'octubre de 2009
4 comentaris

Es pot seguir pagant el personal de les administracions locals catalanes?. És possible un ERO a l’ajuntament?

 

Aquest mes d’agost ha entrat a l’agenda pública un tema que ja fa mesos que és latent i evident: les dificultats dels governs locals de poder mantenir serveis i en conseqüència, el personal que hi treballa, com a resultat de la desaparició d’una part dels ingressos extraordinaris d’aquests anys. Com deia abans d’estiu, en una visita a l’Ajuntament de Vilanova i la Geltrú, no se n’escapa gaire ningú. Però aquest mes d’agost, qui ha fet entrar aquest tema a l’agenda ha estat una ajuntament de poc més de 6.000 habitants: Roda de Barà. A Roda el govern municipal va considerar que les mesures que havia anat fent en els darrers temps, no eren suficients, i que s’havia d’optar per acomiadar al voltant d’unes 40 persones que no eren necessàries o no es podien pagar en aquests moments. Finalment, s’ha modulat el tema, amb la tramitació d’un Expedient de Regulació d’Ocupació (ERO) que afectarà entre unes 25 i 30 persones a partir d’aquest mes d’octubre. El debat ha entrat de ple en vàries qüestions: el sosteniment de determinats serveis, el com es financen aquests serveis i els propis ajuntaments, o la mateixa validesa d’un ERO per una administració municipal.////segueix////

 

Tal com deia fa mesos, és curiós veure com aquests reajustos totes les administracions les van executant. Per exemple, deia, “a Vilanova, tot i ser una de les ciutats grans del país, que té mitjans i vertebra territori, les dificultats d’ara, com tots els governs locals, de dimensionar la despesa corrent vers els costos també hi és present. En tots aquests darrers anys, on els ingressos corrents producte de l’activitat constructora havia inflacionat el pressupost d’ingressos, en conceptes com llicències d’obres (ICIO),  plusvàlues per la transmissió patrimonial… els ajuntaments tenen ara una realitat totalment contraposada. Per contra, en aquests anys, els ajuntaments han obert nous equipaments, nous serveis, que tenen una càrrega econòmica permanent, i de costos polítics si es reorienta. Per exemple, en el cas de Vilanova el  2004 hi havia una imputació de 20 milions de capítol 1, o sigui despeses de personal de l’ajuntament, no incloent el consolidat de les empreses públiques o organismes autònoms. Amb quatre exercicis pressupostaris, del 2004 al 2007, aquest capítol ha ascendit a 24.5 milions d’euros el 2007. Aquestes dades tenen un comportament percentual similar a molts ajuntaments del país. Aquests i els que fan referència al capítol 2, o sigui les despeses en béns corrents, manteniment… són les que no desapareixen o de difícil desaparició, mentre que els ingressos “extres” sí que s’han volatilitzat, i a més, de forma sobtada.” En el cas de Roda de Barà, segons diu la premsa, entre mitjans de 2006 i 2008 es van contractar 42 noves persones, amb una despesa que va passar de 4.1 m€ a 5,9 m€.

 

Roda de Barà, municipi del Tarragonès, conegut pel monument de l’arc de berà, té un municipi de 16,23 km² i més de 6.000 habitants (de l’any 2000 al 2008 va duplicar la població), va afrontar el que ha suposat el primer cas d’ERO per serveis de competència municipal.

 

1998

2000

2002

2004

2006

2008

2.978

3.361

3.885

4.281

5.196

6.433

 

El cas de l’ERO de l’Ajuntament de Roda va generar polèmica de caràcter local, evidentment, però també va tornar a fer aflorar les dificultats de finançament i sostenibilitat de determinats serveis tal com abans dèiem. El curiós del tema en concret, és que un cop es va descartar l’acomiadament d’una part de treballadors i es va optar per la figura de l’expedient de regulació, fins i tot, hi va haver una certa polèmica sobre aquesta figura i la seva legalitat en l’àmbit de l’administració pública en general, i en la local, en particular.

 

De fet, es va generar un debat realment potent sobre si això es podia estendre a altres ajuntaments, que es trobaven en una situació similar i que si això era possible als treballadors públics. Segons allò establert a l’Estatut Bàsic de l’Empleat Públic ( Llei 7/2007, de 12 d’abril, EBEP d’ara en endavant) són empleats públics aquells que exerceixen funcions retribuïdes a les administracions públiques al servei dels interessos generals. Es classifiquen en:

 

a) funcionaris de carrera

b) funcionaris interins

c) personal laboral, ja sigui fix, per temps indefinit o temporal

d) personal eventual.

 

L’EBEP incorpora també el personal directiu, i disposa que quan aquest reuneixi la condició de personal laboral, estarà sotmès a la relació laboral de caràcter especial d’alta direcció. El personal funcionari, sigui interí o de carrera, està regulat per la legislació bàsica estatal que sigui aplicable, de la qual hi forma part l’EBEP, i per la legislació catalana. Per exemple, entre d’altres, el Decret Legislatiu 1/1997. En cap cas està previst en la normativa citada, la tramitació d’un ERO per al personal funcionari. Una altra cosa, és el personal laboral regulat en base a la legislació laboral i pels convenis col·lectius aplicables. Per tant, el què va quedar clar, tot i que l’ombra del dubte va ser present en molts moments, és que els ens locals poden utilitzar els expedients de regulació d’ocupació per motius econòmics, si bé només poden afectar el personal laboral, i es regularan per allò disposat a l’Estatut dels Treballadors. En cap cas, amb la legislació vigent, pot tenir un empara a la tramitació d’un ERO en la resta de treballadors públics, per tant els funcionaris. (a excepció dels personal d’alta direcció)

 

Una mica d’ERO, el procediment

 

L’expedient de regulació d’ocupació (ERO) és el procediment administratiu, pel qual es demana a l’autoritat laboral, autorització per portar a terme acomiadaments col·lectius, suspensions temporals de contractes de treball o bé reduccions temporals de jornada. Aquesta demanda ha de ser basada en causes econòmiques, tècniques, organitzatives, productives, o de força major. Apareix regulat a l’article 47, en el text de l’Estatut dels Treballadors. Un ERO pot ser per temps determinat (suspensió temporal dels contractes) o bé de caràcter definitiu (extinció dels contractes). La tramitació d’un expedient d’ERO per causes econòmiques, tècniques, organitzatives o de producció, conté, a grans trets, els següents tràmits:

 

Sol·licitud a l’autoritat laboral competent i obertura d’un període de consultes amb els representants dels treballadors (delegats o comitè), acompanyada de la documentació acreditativa en què es fonamenta l’expedient, i on s’assenyala l’inici del període de consultes.

De cada reunió, s’ha d’aixecar l’acta corresponent dels temes que es tracten i una vegada finalitzades les consultes, s’ha de redactar una acta de conformitat o disconformitat. La comunicació d’inici del període de consultes, les actes de les reunions, la documentació acreditativa de les causes i motius en què es fonamenta la sol·licitud, la memòria explicativa, la relació de personal afectat i la sol·licitud de tramitació de l’expedient de regulació d’ocupació, s’han de presentar davant el Departament de Treball de la Generalitat de Catalunya. Rebut l’expedient pel Departament de Treball, la Inspecció tramet una citació a les parts afectades perquè manifestin el que convingui o bé per requerir-los perquè aportin més documentació que justifiqui les causes o els motius en què el personal fonamenta la seva oposició.

 

Finalitzada la compareixença davant la Inspecció, aquesta dicta una resolució en què estima o desestima la petició formulada per l’ens local. La resolució dictada pot ser recorreguda per qualsevol de les parts afectades ( treballadors afectats i representants legals dels treballadors), mitjançant recurs d’alçada. Contra la resolució del recurs administratiu es podrà acudir a la jurisdicció contenciosa-administrativa a través de la interposició del corresponent recurs contenciós administratiu.

 

Els efectes per als treballadors afectats per EROs dependrà de la mesura que en cada cas s’adopti, de si es tracta d’un acomiadament col·lectiu amb un mínim de 20 dies de salari per any treballat amb un límit de 12 mensualitats; o de la suspensió contractual o d’una reducció de jornada, on els treballadors afectats deixen de prestar serveis els dies i/o hores que duri la mesura i pateixen una pèrdua salarial proporcional.

 

 


  1. Puc arribar a entendre els problemes de finançament dels Ajuntaments, però en cap cas es pot permetre un ERO a l’administració pública i molt menys per un partit que diu defensar la cosa pública. Trobo el teu post absolutament fora de lloc, penso que l’hauries de retirar i que Esquerra no pot donar suport a actituds d’aquest tipus sota cap concepte. Ho escric com a Secretari General de la UGT d’Osona i membre del fòrum sindical d’Esquerra.

    Hi ha marge per mantenir -o engrandir, fins i tot- el sector públic. Em pensava que Esquerra  defensava els treballadors i l’estat del benestar

  2. Abans d’aquesta crisi tenia la sensació que les plantilles dels juntaments en genral estaven molt inflades però és que ama la crisi la situació s’ha agreujat.
    certament el personal que ha aprobat unes oposicions i ha accedit a la condició de funcionari no pot ser objecte de ERO.
    Però de qui és la responsabilitat de convocar places amb diners públics que no són necessaries?
    Una altra opció seria fer ús de l’opció de l’EBEP del trasllat interadministratiu, detal forma que el funcionari local no perdi la seva condició però passi al cos de la generalitat, per exemple.
    Segurament no es politicament molt correcte, però crec que seria convenient reduir al màxim el personal, i les competències dels ajuntaments i també de les diputacions, i encanvi augmentar les commpetencies dels consells comarcals i sobretot de la generalitat (política inversament proporcional a la que va exercir la senyora Carme Figueras).
    Elñs ajuntmaents entenc que a part de no tenir mitjans poden provocar discriminacions enormes depenent d’on es viu.
    Només a tall d’exemple, la disparitat de taxes,: clavegueram, IBI, de vehicles, etc..
    O el cas dels criteris per obtenir una llicencia d’obres, o també els criteris per empadronar-se, etc. etc…

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!