CAMINAVA

LA CALLE DESAMOR by Pura Maria Garcia


Caminava per un carrer fet a mida pels adéus i el silenci.

Captiu, aquell cos, entre ombres cristal·lines, avançava ferint les arrels del moment impassible. El roig intens de l’aigua inquieta de la passió s’escolava pels albellons, agombolats pel temps ferit, del buit immens de la memòria.

Entre runes, allà on ningú no endevina la seua presència, caminava, enllotat ésser, fruit inexistent, desesperançat miratge. No havia sortit el sol encara.

Caminava pel carrer on l’ànsia no agullonà mai més la pell dormida.

Caminava, a contracor.

Caminaven, el desamor i la seua despietada figura.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *