Publicat el 21 de desembre de 2011
SENSE MIRALLS
IMATGE BY GIORDANO CAVEDONI
M’he imaginat descobrint-me,
sent reclam de qui sóc,
del jo veritable
que no necessita mirall
on refugiar-se.
Per dins, era l’ànima
un mur d’aigua
que la llum abatia.
Per dins, res no era estèril.
El temps sentit com una veu,
la llengua en espiral
on tot és un no res
que tot ho configura.
M’he imaginat veient-me
la mirada en les meues pupil·les,
sense fugir de mi
per ser part del camí d’un altre
que es complau
d’aquest doble cristall
on la imatge que no som
creix i es duplica.
Comparteix això:
Deixa un comentari
Aquesta entrada s'ha publicat dins de DIARI SECRET per evasex | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent
coneixes, qui ets i què sents i ho explresses en claredat dàfana.
m’agrada llegir-te.
I sobretot el sentiment i la inteligència que desprenen les teves paraules.