Publicat el 20 de desembre de 2011
RELLOTGES
TIME by BERNHARD MONZEL
Dos rellotges de sorra
dessagnen un temps diferent.
Ritme dissonant.
Encís esvaït quan la lluna ens retorna
la imatge veritable
de només les paraules.
Alló real no és ara
un astre vibrant
que ens arrecera:
hi ha un ganivet enfilat
al pensament
que sega el record.
Hom es pregunta què és la compressió,
perquè oblidem que un dia
la nostra pell ens parlà,
les raons que ens paralitzen a entendre
des del cor a un altre cor
que batega diferent,
al marge d’un camí
que no es la nostra possessió.
Cau el temps,
rellisquen els minuts.
Per sota d’un adéu:
la desolada pau.
Comparteix això:
Aquesta entrada s'ha publicat dins de Sense categoria per evasex | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent