Publicat el 16 de desembre de 2011
L’ARBREDA
ARBREDA by Pura Maria Garcia
És una arbreda on l’estima s’aboca,
deixatada, la vida que ens mou
i penetra sense miraments
en el temps indòmit.
Viure,
agullonats els sentiments,
i el disciplent el silenci.
És la vida què suplica
correspondència,
un lloc a recer de les tempestes.
Tota ella,
girant
beguda a glops
per les boques famolenques
que fugen d’allò fosc
que hi té la més fonda tristesa.
Viure,
damunt una corda
tan insospitada com subtil.
Ara que hi la sent,
la vida és una arbreda
on la llum poda les branques desfetes.
Comparteix això:
Aquesta entrada s'ha publicat dins de DIARI SECRET per evasex | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent