té molta força això de la sorra inquilina que lloga el teu esguard.
OMBRES by Pura María García
Em tancà el vent els ulls,
deixà, en ells, sorra
incolora
inevitable inquilina
que llogà el meu esguard.
Hi vaig acceptar.
Em vaig sotmetre
a la voluntat de la vida que em porta.
Hi vaig ser, de nou,
negació, obligada circumstància.
Em vaig mirar els llavis
dient
que els meus ulls
no volen ja mirar enrere.