SEXE i CIRCUMSTÀNCIES: JO

IMATGE DE LLETRA A-LITERATU CATALANA

Eren els carrer les venes
transcorregudes

d’un existència que ens
negaven

per tindre el roig encès
als llavis.

Ens deixaven els cantons

per viure quan la nit era
l’única albada possible,

allí ens empresonàvem,

abandonades,

dones de carrer,

cors ofegats en la bromera

no desitjada de la nit
fosca.

Van ser altres,

amb noms idèntics als
nostres

qui cridaren en la nit,

als parcs sense xiquets,

a les cases buides,

a les finestres tancades,

sota la mà amenaçant.

Ara et recorde,

amb un llibre obert

i les mans tancades

sobre l’absència de
paraules.

Viatjaves en la serp de
ferro

que et duia a qualsevol
paisatge

sense horitzó , sense
banderes,

per donar l’ale de
llibertat

als llavis amb por d’una
dona que plora.

Tu ets com jo,

deies a les siluetes
amagades sota els vestits

uniformes i invisibles:

dona, persona,ser,

cúmul d’idees,

emoció que mai no ha de
nugar-se,

veu,paraula i crit,

no calles el que ets,

deixa sobre tot allò que
viu

la dolça i ferme acció
de la mirada.

Et recorde llegint

amb un paper nu

que cobries amb síl·labes
de l’ànima.

El teu somriure

sempre grat,

la ma estesa,

l’esguard crític

on mai no va viure la por
ni incertesa.

Tota tu vas ser

un temps de cireres i
tendresa.

CONNEXIÓ KAOS EN LA RED