HI HAURÀ UN DIA…

Hi haurà un dia,
assenyalat en la pell amb la seua indeleble marca, que les teues mans
avancen sobre la meua esquena sense detindre el seu irrepetible
creixement. No necessitaràs mirar-te en el fons dels meus ulls.

Teua
serà la meua llengua, sense pudor; teus els meus llavis entreoberts,
la calma escampada entre els meus braços, el vaivé tumultuós del
meu sexe. Teua la raó per a ser teua.

Les nits arribaran com a
anelles, succintes cordes nugades de la teua boca al meu pit,
doblegant la raó fins a véncer-la.

Teua serà la veu que mai vaig
dir i el mar seré d’aquest cos que, buscant un ara distint, en el
teu cos naufraga.


Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *