TEMPS QUE PREGONA UN TEMPS

A light behind the forest by Josef


El temps pregona un temps

on la mar és nua d’aigua,

encegada condemna

d’aquells que es pertanyen,

més enllà de la memòria.

El temps pregona un temps

que es desfà de la tèrbola terra,

que dorm sota la boira.

Temps és el temps,

un ara en que no em sent  ocell abandonat.

Temps és el temps,

aquest  clam buit de sons,

minúscula paraula

que, al temps,

és més que el temps

que el temps pregona.

Ara, és el temps.

2 pensaments a “TEMPS QUE PREGONA UN TEMPS

  1. Quin nivell tan alt que té aquest poema!
    Gràcies per comparti-lo en el teu bloc.
    Fa temps que et segueixo i et sóc un admirador. De tots els poetes vius que llegeixo, tu ets la que més m’agrada. Suposo que escrius llibres de poemes i que has guanyat premis de poesia. No?

    Salutacions.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *