Escric una paraula
com el present, inalterable.
Acuse al temps
que replega les seues ales
i amb viva veu
em deixa en préstec el silenci.
El món és un rail
que marca les nostres passes
i no ens permet alenar
en cap estació.
És tinta morta,
costat i final d’un túnel
insensible a la llum
que encara ens crema dins.
Escric una paraula,
empeny lletra a lletra
les forces que encara em queden,
a les mans, per inventar-la.
Al món
les assutzenes
camuflen la alegria:
els presentiments s’han engolit
Els pensaments, un bes,
l’ombra més dolça
de la paraula estima.