DUBLIN by Pura Maria Garcia
Hi ha una ciutat que té
els ulls coberts per fulles invisibles, parpelles cansades de l’estiu
que es despulla, lentament. Ha perdut les ombres dels matins que
trepanen la memòria. Hi ha una ciutat que dubta als braços de les
avingudes, les voreres bastides amb les mans de la tristesa. Hi ha un
cos de pedra i ferro, un riu de carrers sense herba, sense llum. Hi
ha un frenètic dibuix pel qual tu i jo caminem quan no tenim suficient
i fugim del pensament.