A tu,
hauria de dir-te
que el meu contorn
és ara un suau vidre.
A tu,
hauria de mirar-te
mentre et busque
en els rostres fugissers.
Encara albire en somnis
la presència
dels minuts en què naix un vaixell
i ets tu
qui solca el meu cos
quan la fosca ens ompli.