SEXE i CIRCUMSTÀNCIES: JO

Pura Maria Garcia

Publicat el 15 de juny de 2011

EL SOMNI

UN BACIO, UNA SERA IN COPENHAGUEN by ENRICO DORIA

He somiat que el buit era la caixa de cristall que
contenia el temps que

encara em queda, aquest bri d’instants que,
sembrats per la mà de l’atzar,

s’esvaren des d’un cel sense
majúscules. He sentit el fred de percebre que ja

no estaves, aquest
clamor silenciós i paradoxal d’alçar els ulls i divisar el

rostre
concís, inoblidable, de l’absència. Han caigut per les escales
del record

les pedres menudes que no ens atrevim a anomenar: les pors
a què, des de

sempre, tenim llogat el nostre cor furtiu,
irrevocable.

Tot era un no res estranyament fosc.

Em faltava la
comissura del teu somriure, la pupil·la encesa dels teus ulls, el


vel de fregaments amb què cobrixes la meua esquena quan la nit es
despulla

en les estreles. Era un somni que trencava la medul·la
espinal de la meua

veu, sola. Li robava als ecos el teu nom i, sense
remei, el fil de veu es nugava

a la veu que, impossible, encara
t’invocava.


No estava la parella de gavines dels teus llavis. El
roig era un color que algú

va esborrar, una vegada, del quadre
irrepetible de la carn. No arribava la

carn dels meus dits als teus
muscles i el paisatge era un desert sense arena,

les dents de la
realitat que engolia l’ombra del present.

He somiat que era jo la llum més ínfima d’un
univers buit, somiant-te més

enllà de la nit sense pausa. I ha
sigut, quan han arribat les passes

transparents d’aquest matí nou,
quan, desperta, he sentit el teu bes en la

meua alegria.



Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de DIARI SECRET per evasex | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent