CONDEMNA












COMDEMNA by PURA MARIA GARCIA






Em podeu condemnar,

més enllà d’aquest ara d’aigua i boira.

Conegueu els meus somnis

i el blau indefinit que fa saó

en els instants de soledat

que als ulls em deixen

aquest posat esquiu,

una aliena melangia

que mai no m’abandona.

Heu sentit,

a cau d’orella,

els versos trencats

i escrits amb el glatir de síl·labes

que dormen ancorades

a l’esquena atzarosa de símbols i designis.

Heu vist la pell del meu cos,

nua i precisa,

racó eixerit de la blanca passió

que em banya el sentiment,

pluja i quimera,

càbala impensable amb què les ombres

sotraguen el color a la vesprada.

Heu tingut les hores fugisseres,

l’impúdica declamació

dels meus llavis profunds.

Sé que no  en calen concessions als
sentiments.

Em podeu condemnar

a no dir,

a callar,

a simular venjança a la paraula,

però, la meua llengua

ensumarà sempre

carrerons de records sense silencis.

Sóc captiva d’una veritat

que és més que un gest,

una llavor,

un remor.

Sóc a les mans enfervorides de l’estima.


Un pensament a “CONDEMNA

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *