UN PONT QUE ES PERD…






RASTRE BLANC by PURA MARIA GARCIA





Ha dibuixat el temps

un port que es perd,

fluctua,

deixa un rastre buit i blanc,

en la memòria

d’aquesta tardor anticipada.

Són gavells de paraules,

vaixells  al damunt del sentiment,

aplacats llavis

amb què em trec l’oblit

per jugar,

novament,

 a
creure.


Un pensament a “UN PONT QUE ES PERD…

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *