DE L’ABSÈNCIA






ABSENCE by G. MURA





Refile els límits que són

el meu jo,

allò més intim.

Els creue,

solcant camins i somnis,

mire les runes del meu
cor,

li explique als ulls

la ennegrida línia que
són les ombres,

les cendres,

les restes

del coratge que he perdut,

ara que es confonen el
futur

i la memòria.

Sobre la vella silueta

que em cerca l’ànima,

sóc jo,

un ressò esbiaixat.

Fuig de mi

per trobar el mirall

on la soledat es desfà

i les nits es vesteixen

amb colors per no ser mai
oblidades.

Còrrec,

camine,

recull les passes
necessàries

per somiar un blanc

que s’emmiralla

més enllà del que em
resta de vida.

Fuig de mi

per esquitxar la soledat,

però trobe l’espessa
ombra

de ta absència.