ENTRE DESITJOS I DESIDERÀTUMS
Bloc de Tomàs-Maria Porta i Calsina
MANUEL VALLS I EL PROVINCIALISME CATALÀ.
La situació de Manuel Valls, primer ministre francès, és una situació molt curiosa. Recordaria la de Sarkozy si no fos perquè seria perfectament natural que un català – de la Catalunya nord – fos primer ministre o president de la República Francesa. Perpinyà, Banyuls o Porvendres avui pertanyen tant a l’estat fracès com Marella, Lió o París.
El que fa especial Manuel Valls no és, per tant, ser català sinó ser de Barcelona. I això significa dues coses contradictòries: vol dir, per una banda, haver nascut a l’estranger, es a dir, a l’estat espanyol i, per una altra banda, haver nascut en una ciutat que encapçala la lluita per tal que el la major part del Principat de Catalunya ( deixant de banda la Franja de Ponent i la Catalunya Nord i encara València i les Illes ) esdevingui un estat independent.
Ho fa encara una miqueta més divertit el fet que Valls prové d’una família d’intel.lectuals catalanista i, per tant, amb un compromís familiar amb l’alliberament nacional de Catalunya.
Però Valls, com a polític pragmàtic – que és el que demostra ser cada dia – simplement no pot ser catalanista. I no ho pot ser perquè una part de l’estat francès es veu involucrat en el procés. Els jacobins francesos mai no li perdonarien que recolzés un estat català que temptés la gent de Perpinya, de Prades o Vilafranca de Conflent a dir arrevoir a la grandeur francesa.
I els francesos en això de la pàtria tenen tanta o més mala llet que els espanyols. Vet aquí que el dia que en Manuel Valls va dir que ell era del Barça, la gent del Front Nacional i els demòcrates-cristians van dir-li que no era possible que un ministre fos patriota i fos d’un equip estranger.
Se sap que a Manuel Valls li van fer una pregunta en català i que la va respondre en francès tot dient que no tenia clar que un ministre francès pogués respondre en català. Tenint en compte que el català és un dels idiomes que es parlen al territori francès, la resposta fou brutal. No sé què hagués passant si la pregunta li haguessin fet en espanyol o en anglés que són llengües estrangeres a França.
Des de la perspectiva del catalanisme polític, Manuel Valls és un català profundament provincial, profundament provincialista. No vol recordar els seus orígens sinó que més aviat l’estorben. Sembla que s’hagi de fer perdonar el fet de ser català i per això ha d’inflar-se el pit de jacobinisme. Això que seria raonable si no hi hagués una part de Catalunya a l’estat francès, sent-hi no ho és i converteix Valls en un anticatalanista. Un anticatalanista, per cert, que s’entén perfectament amb Jorge Fernández Díaz perquè, al capdavall, sobre Catalunya pensen el mateix.
El que no entenc és que hi hagi catalans catalanistes que presumeixin de que Valls és català. Valls, fa molt temps que va deixar de ser català. I jo no dic que això ens hagi de provocar ràbia, ni pena, però si indiferència. Cantar-li les gràcies em sembla d’un provincialisme anacrònic que jo, de debò, creia que ja teníem molt superat.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Respecte al jacobinisme francès, avui al forn un francesa que se les dòna d’esquerres i liberal deia als altres clients que això d’aprendre valencià no val per res, que amb el castellà hi ha prou. Molt simptomàtic, no?