ABRIL by PURA MARIA GARCIA
A la casa vella
hi ha l’anunci d’un abril
que s’emporten les gavines de la pluja;
el mos del temps;
la claror dels teus ulls
i la mar necessària.
Hi ha un so,
sempre hi
és,
que crida, ànima endins,
amb la seua cadència de flor nova.
La portella està oberta.
Hi ha finestres que condueixen
al ruixim
de les besades
en els llavis.
La mar necessaria, la cadència de la flor nova… a la casa vella, oberta, viva.
Hi ha coses que no s’esborren i fan vives les cases. La veu i la manera de cantar dolcíssima.