Publicat el 7 de febrer de 2011
ON ETS?
AUTUMNN BY PORCIAK
La llavor de l’amor
esdevé un espai incert
quan un gest perdut
m’encercla els llavis
i el teu nom es dit,
enlairant
aquest teixit de versos.
On ets?
Encara no he aprés a abandonar-me
només al teu record,
dolor calmat
de les vesprades mortes.
On ets?
En quina albada
la ferida de ta llengua
pronuncia
besos
de llum esquitllada
entre el fred de l’ombra.
On ets,
que mai no vens
a prendre’m la mà,
buida de mar
i de constància.
On ets, amor?
Quina llum, lentament,
et traça l’ànima?
Comparteix això:
Aquesta entrada s'ha publicat dins de EXPERITEXTS per evasex | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent