Publicat el 7 de novembre de 2010
DORMS…
Dorms.
En les mans tacades
amb el blanc de la nit,
dorms.
L’alé d’una estrela
t’atrapa la cintura.
Res importen
les hores que li donen nom a l’ahir,
dorms
i els teus llavis em diuen,
una a una,
les ombres,
la soledat
i els versos descartats.
La nit són cent preguntes
i trànsfugues paraules.
Comparteix això:
Deixa un comentari
Aquesta entrada s'ha publicat dins de DIARI SECRET per evasex | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent
Respiro, hhh,
bona nit.
M’agrada la manera de dir del teu vers…la treva de la nit i”els versos descartats, les paraules trànsfugues”