EL MAÑANA ES UN TAL VEZ by PURA MARÍA GARCÍA
Les portes són
el front prolongat
de les tristes parets.
Fugen.
Giren.
Creixen en la distància
acumulada
al seu darrere.
Perpetuen
el seu saldo:
les nostres anades
i tornades.
Elles van ser,
ahir,
el rostre de l’adéu.
el rostre de l’adéu… una bella i precisa metàfora…Saben tantes coses les portes i com bé dius les perpetuen.