SEXE i CIRCUMSTÀNCIES: JO

DEATH by AMARIA GONZALES

Nua de somnis,

vinc de la vida

al camp fosc de la mort.

He aprés a caure de les mans

de la nit sense fi

contra els murs de l’aire

que em rosega els llavis.

Ho ha fet, la vida, tan lentament

que sembla deixar, en el trajecte de l’oblit,

el ressó de la tristesa.

És ella qui plora per mi,

la meua vida meua,

on la saba a hores d’ara és aigua

que bada la mar,

argila que l’acull,

mineral defallit,

àtoms giradors, gotims de memòria

que en realitat no empertanyen.

El tacte roig de la mort morta

arrecera la vida,

escalfa la llunyana onada de gel

que escura els ulls de l’existència.

Ara vinc, sota una llum eixuta,

cap aquesta font clivellada i buida.