STEPS by TINAO
El meu pas,
aquell que encara em dol,
aquell que va enternint l’instant
és una mar, tota sola,
arrel temporal
que no voldria morir mai.
El meu pas,
resseguint les celdes silencioses
on terrejà la llibertat,
on alçà els ulls l’atzar.
El meu pas, eternament
suspés,
sempre, sempre,
terra endins…