SEXE i CIRCUMSTÀNCIES: JO

PICTURE BY ANDRÉ BRITO

Fins i tot la marea camina a l’inrevés,

existix desplaçada de la lògica
aquàtica

que circumda la bromera.

S’allunya,

esbrina el blau,

el recompon,

furta l’àpex de llum

que el sol peresós els regala,

torna…

Torna,

atrapa la tornada

i gira en el temps,

com una trompina abandonada

en un univers sense replecs.

Així, d’aquesta forma

desperta la memòria de la carn,

a l’esquena de l’oblit,

a l’antònim comprensible de la
fam

insaciable de les boques per les
boques.

Així, perquè el mar
s’oferix

com a do d’inexplicable fondària,

mercenàries sirenes

espanten la indiferència

de la costa senzilla dels cossos.