Publicat el 21 de maig de 2010
LA CORDA DELS TEUS DITS
A poc a poc, em despulles l’oblit que restà en l’esgarip del temps i deses al meu cos un clam de llavis captius i de semença.
Ens mou alhora l’estima i el desig.
Un solc d’aire enraona amb la pell nua.
La nit esdevé indòmita a cada racó d’aquesta cambra de precs i besos
on la corda dels teus dits em nuga l’ànima.
Comparteix això:
Aquesta entrada s'ha publicat dins de DIARI SECRET per evasex | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent