SEXE i CIRCUMSTÀNCIES: JO

Sobre els murs d’aquesta guerra
que acampa en el meu cor,
l’exiliada rendició
no pesa més que un gest.
Soldats rendits a les teues mans,
els meus sins s’erigixen en rosa
perpetrat pel roig encés
que naix del desig, ara ambre de llum,
sentit estremir de l’ànima de la carn.
Els escuts no cobrixen,
no protegixen,
no arreceren els secrets que altres van tatuar,
estigmes d’un ahir encara acceptat.
Pregunten les victòries,
les derrotes murmuren la matèria
d’argenta que no sustenta dubtes,
només la meua pell traçada en la distància
coneix les respostes més dolces,
miralls vertaders, ulls sense dol.
En la guerra inusitada de l’amor,
només claudica la nostàlgia.