DILLUNS
DICCIONÈTIC: DILLUNS
Dilluns és paraula que es construïx amb les primeres hores d’un inici, el començar d’una cadència de set compassos. Els dies, com a xanglots de set gladiols previsibles, copulen amb el temps i fan nàixer, del ventre extens dels minuts densos, les setmanes guarnides i errants, dirigint-se al fals paradís del diumenge.
Dilluns de març, primera de les fulles de temps i sentiment que al calendari nou li ha brollat. Sobre la terra imaginaria d’un mes que és antesala de la llum i premonició, la primavera per vindre balbuceja un vers de síl·labes sense rima: per l’amor és suficient un dilluns per a ser una nova benvinguda o un adéu, ferida oberta en la carn de l’ànima que mai cicatritza.
Hi ha paraules, com a dilluns, que prenen la forma dels temps quan dolçament em mires…
No sabia com dir una coseta, i, ves per on….
bon dilluns.
Dilluns sembla el dia més llunyà, on tots voldrien estar, lluny de tot.
Si el dilluns sembla el dia que diu de la lluna llunàtica, el dimats podria ser el que diu de mart, el dia marcià, el dimecres el dia del mercuri per anar prenent la temperatura central, el dijous el dia de Júpiter per anar enlairant-se, el divendres el dia de venus per anar agafant calor, el dissabte el dia de Saturn i el seus anells de compromís i esperança, per acabar amb el diumenge el dia que va de tocar el cel a caure en la tranquilitat desesperant.