SEXE i CIRCUMSTÀNCIES: JO

Amb mans de foc, ara truque

la porta del teu cos famolenc

i et deixe besar-me.

Pels llavis em naixen finestrals

I llums que són una veu definitiva,

un prec silenciós, l’escuma dolça

de la mar de l’esperança.

Fa temps que les hores

llisquen pels dies sense nom

Ara, al silenci, la luxúria té un gust
vermell,

és un goig tan intens com una ferida

que trenca el temps circular,

la voluntat, les flors obertes

on el destí ets tu,

camí carnal sense sortida.

Ara, les aurores em sorprenen

tot cridant el teu nom…