Publicat el 1 de febrer de 2010
BREVETAT AL FEBRER
NOMÉS NOSALTRES
Són les onze de la nit.
Ací estem,
només nosaltres:
els teus llavis, la finestra,
l’abaltiment i l’hivern
adormit en un fil de veu.
PLUJA
He desfet el dia
amb la certesa que vindràs.
La melangia és ara
tan sols pluja de paraules.
IMPERATIUS
Encén-me la boca.
Fes-me desoir tot el silenci.
Sotmet-me a la claredat
del teu esguard.
Atura el temps on ressonen les flors.
No mires enrere.
Vetla els meus somnis.
Amb un sol
gest, prodiga’m el teu amor.
Encén-me novament la boca.
Comparteix això:
Deixa un comentari
Aquesta entrada s'ha publicat dins de POÈTICA DE LA CARN O LA PARAULA per evasex | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent
Petit (sí, ha estat petit) parèntesi (que feia abans), gràcies per aquesta combinació, tant bona, trobo.
Encenem-nos l’ànima.
Fem-nos oir tot el xiuxiueig del silenci.
Sotmetem-nos a la complexitat
dels múltiples esguards.
Deixem passar el temps on no ressonen les flors.
No mires enrere. D’un i l’altre.
Vetlem els somnis de cadascun.
Amb un sol gest, digue’m el teu amor.
Encenguem novament les torxes.