IMATGE: AMARILLO by BELEN
No em dol
la lluna que ferix el temps
aquesta nit callada.
La meua pell és la vigíla
que les hores nocturnes
recorden entre les fulles
d’un arbre de llum,
d’una mar sobtada.
Hui la nit és una arbreda encesa,
secret rierol que em desvetlla l’ànima.
No em dol
la lluna plena i ferida pel temps.
No em dol
aquesta pluja freda….
Gràcies, Belen, per acceptar incloure la teua foto!
No, no dol la lluna plena d’avui, brillant i amb una llum potent que entra per el balcó i il.lumina tota l’estança. Desvetlla l’ànima, els records i les ferides, encara no obertes. Però, no no et dol.
La música molt adient.