CRÒNICA
IMATGE: PARELLA by ENRIC HERNAEZ
Per que una nit imprevista vas acceptar
cantar amb mi aquesta cançó que va desfer la distància, ens va apropar
i va construir un espai en què, des de llavors, no hi existeix el fred…
Hui no és res més que un miratge.
Torne a pensar-te i ara, prop
del foc desmesurat d’aquest gener possible,
em sorprenc enyorant la teua boca,
el sopluig de les aigües confiades
i secretes de la teua llengua.
Encenc el matí. Tanta llum tenen les
paraules que has escrit en la meua pell
que em sent exclosa dels camins
que no condueixen al teu abraç.
Hui no és res més que un miratge.
Bec el pòsit del calendari que em separa
de la nit i l’esperança de les teues mans.
L’atzar crema les pedres
de les valls profundes convertides
en carrers deturats que t’esperen.
Molt dolçament pronuncie el teu nom,
la boira de l’enyor es desdibuixa
mentre desitge que el temps que ens separa,
trenque l’exili de la meua tendresa.
We do.
Twice: Dr. Jekyll and mr. Hyde.
Kisses.
We do.
Twice: Dr. Jekyll and mr. Hyde.
Kisses