LES HORES POSSIBLES (I)
Ciutat by Sir Hoogle
Aquest és un tanato poema en tres escenes, finalista del II PREMI CARMINIS DE POESIA AMB TEMÀTICA LA MORT a Badalona, resolt el passat 12 de novembre.
LES HORES POSSIBLES
(I)
Camine
per aquesta ciutat vertical
on encara creixen els somnis
i un esmalt de goig
queda estampat als edificis.
Al fons d’aquest dia que em
retroba,
hi ha un munt d’hores
possibles
que el temps de les certeses
esventa com cendra clara.
Algú travessa les seues
intencions.
Algú està temptat d’imaginar.
Els brams dels cotxes
s’afigen
al clam imperceptible de la
realitat
mentre s’escola la llum de
l’esperança.
Tinc els ulls tancats. M’acoste
a un món que no existix.
El temps és un esbart
d’ocells
que voletegen per un paisatge
brut.
La ciutat per on camine és
tèrbola.
L’aire només busca la
distància.
Sense veu, la vida em crida,
em troba a un pam de l’atzar,
envoltat en la boira
innecessària.
S’ha deturat el dia. Els arbres
deixen caure fulles
inconcluses,
l’horitzó d’un últim
pensament
esdevé ferida que derruix
l’arena
del rellotge ocult on sóc
quimera.
S’ha deturat el dia. M’ha
cridat
la mort amb paraules que
fulguren.
No vol res més que
preguntar-me
al mig d’aquesta ciutat de
pell eixuta.
Jo vagarege les voravies dels
carrers,
però no trobe cap resposta.
tot pot tindré solució
menys la mort.
…de l’atzar. És possible que sempre hi estiguem, a un pam de l’atzar. És un perill, però també un estímul. No, no hi ha cap resposta. Tan sols hi ha preguntes.
Fes el favor d’escriure sobre la vida de bell nou, ara que has pensat sobre la mort! (Però també CREIX LA VIDA AMB LES PETITES MARQUES DE LA MORT, perquè en som més conscients, de la vida….)
Salutacions cordials: