ET BUSCARIA LES MANS
Et buscaria les mans en aquest instant dens en què la nit descendix fins
als meus ulls.
M’aguaita el desig, t’aguaite amb ell mentre imagine el teu tacte recorrent
sense límits la pell del meu coll. Ara que la lluna serpenteja l’espai nocturn
irreverent que ens distancia, el teu record s’alça com un esquivament
inevitable en què és fàcil sucumbir.
Et buscaria les mans blanques, la seua agitació primera, la forma en què
em repassen la pell. Et busque en la meua memòria i s’humitegen els teus llavis
al fregar-me, es banyen en el pressentiment la meua disposició i el meu alé.
Tu recorres el meu cos com agulla
que enfila els batecs, preparant el teixit de deliri que ha d’esclatar quan les
teues mans troben allò que busquen. Situe les meues al voltant dels teus dits
intrèpids i acompanye les seues carícies com si ambdós fóssem una sola veu que
anhela dialogar amb la nostra carn.
Tornes als meus sins amb les mans, les deixes en el punt precís en què
ahir les vas detindre, abans de besar-me els ulls i abraçar-me perquè el matí
naixent no m’arrossegara cap a un adéu.
Els meus pits et reben amb la pell oberta, excitats els seus voltants,
latents aurèoles volcàniques, concises, expectants, sabedores de la suavitat i
l’ímpetu amb què declines la manera en què les toques. Acostes el llavi
desitjós al seu vèrtex carnós i en ells et recrees, compassant la teua
llengua als meus batecs, la teua boca
als espasmes de mon pubis, inexplicable dansa que ambdós prosseguim sense
detindre’ns en el món més que per a allunyar-nos d’ell i les seues fronteres.
Beses, els beses, besant cada porus, els traços de la pell que únicament
se sotmet a la teua humitat consentida i amada.
Vull la teua boca sobre la meua boca roja.
Vull la llum del teu sexe, enllumenant les ombres que la carn esquiva.
Vull perdre’m en les teues mans d’argila constructora, atrevida marea en
què naufragar és acréixer el blau dels
oceans dormits.
Vull els teus braços com algues capturant mon pubis, la meua cintura,
l’amplària trencada dels meus malucs dolços.
Vull que entres en el meu cos com l’aire que no cessa davant les
muntanyes transitòries del temps que passa i encadena nostàlgies.
Vull la teua bromera, esguitant l’interior de les meus cuixes de nacre.
Vull la possessió, la teua possessió, l’adjectivació sublim del teu cos
encés.
Vull la nit si tu estàs.
Vull el desig.
Vull les teues paraules mentres deslligue l’aigua que guardava fins que
tu vas provocar la riuada sensual de tots els seus camins.
Vull que lligues la meua carn al teu silenci.
A colp de paraules silents, vull el teu amor i la teua passió, el teu
sexe i la teua tendresa. Tot sembla que vullga ser volgut quan la teua
presència s’intuïx o es pressent.
En aquesta nit de records extraviats, sent la teua veu tan pròxima que s’escolten en ella els meus
batecs.
I vull, et vull, vull voler si és
en tu, si tu ho vols…