SEXE i CIRCUMSTÀNCIES: JO

POE-TRES

TRES POEMES

VINT-I-HUIT CAMINS, CONVERTITS EN VERSOS PARAL·LELS…

1.

Si, jo em donaria a
l’aire

per arrecerar les
meues temences.

Ho accepte,  fins i tot ho declare.

Aquesta nit té una
salabror

a la mida de les
coses petites.

Tu vetles a la vora
d’un somni.

Sols una besada, un
viatge pels llavis

que com arbres
caiguts em confonem,

només tu, tan sols
l’alba

i el soroll de les
tempestes

resten al fons d’aquesta
nit de marbre.

Si vols recórrer el 2 i el 3 camí de versos, clica “Vull llegir la resta…”

2.

Signes i arestes a
les teues mans.

Trams essencials d’un
adéu.

Sensacions
primerenques d’una pell

que els altres no
coneixen.

Esclat de vocals, a
l’ombra dels símbols

i les flors  adormides dels versos.

PARAULES.

3.

—M’ho promets?

La vida em va fer
signar

el document en blanc
de l’existència.

—No, però tinc la veu
i les mans.

Tinc la set i la
gana, els ulls

i el llavis, els peus
per transitar

els  records subtils dels dies.

—M’ho promets?

—No, però et tinc a
tu.

Farem camí a trenc
d’alba.