SEXE i CIRCUMSTÀNCIES: JO

Pura Maria Garcia

Publicat el 26 d'agost de 2009

DESDIBUIXAR

 

Vull desdibuixar les llunes plenes que romanen
agafades al meus cabells. Em desdibuixe les esperances, els
presagis, les certeses.Em desdibuixe  per a traçar un cop més els peixos de colors
que naden en els meus somnis.

Amb un pas que no pretén empremtes, els
braços de l’horitzó clar em bressolen l’ànima. És un horitzó canviant. És un
antic horitzó de bromera.

M’aprope a la pàtria que mai no he
construït. Sense brúixola, sense rellotge, sense rancúnies.

Desdibuixe allò que esperàveu de mi,
altres records que rememoren altres dibuixos.

Desdibuixe els meus idiomes per a traçar
les frases amb el teu llenguatge, intente desdibuixar-me, però les meues mans
no em permeten dibuixar un nou paisatge.

Vull desdibuixar els meus dibuixos interiors i ser grafisme d’aquesta realitat que m’acarona.

 



Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de POÈTICA DE LA CARN O LA PARAULA per evasex | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent