Publicat el 27 de juliol de 2009
MIRADA NUA
Només la teua mirada.
Ella, sense res més.
Tu, sense nom.
Tu, mot vibrant,
vol d’un ocell.
La immediatesa que empresona
els teus ulls és aigua dolça.
Només la teua mirada,
vent d’una nit sense teulades.
Mirada nua.
Signe aïllat en el soroll
del somni i la paraula.
Fondària inabastable
que un sobtat llamp escampa.
No sé per què
recorde hui, com sempre,
el ressó de la nit
al bell mig de la teua mirada.
Comparteix això:
Aquesta entrada s'ha publicat dins de POÈTICA DE LA CARN O LA PARAULA per evasex | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent