SEXE i CIRCUMSTÀNCIES: JO

Pura Maria Garcia

Publicat el 22 de juny de 2009

LA PELL II


Nua, el
pudor és únicament l’eco d’un record.

Em
despulle.

La meva
pell reivindica la seua amplitud i la fondària del teu sexe per arribar-hi. Em
despulle.

Em mire
en aquest espill i òbric les mans al meu cos…

Em mire
en aquest espill…

Ara que
gens excepte la pell em cobrix, l’aire que em separa de la matèria que conforma
l’espai físic de l’habitació insisteix en acaronar-me.

El contrast
de la calidesa de la meva carn i de l’intern rubor del meu sexe amb l’aire tebi
fa que la meva pell reaccione i s’excite.

En les
meves cuixes encara existeix un signe dels límits que jo mateixa m’impose:
ambdues se saben envoltades per una franja calada negra.

Duc
posades unes calces, tot just imperceptibles, que finalitzen la seva levitat en
la punta fosca amb que acaben i se subjecten a les meves cuixes.

La peça
interior que hauria de cobrir el meu pubis no està.

No he
volgut interrompre el batec del meu sexe mentre espere la teua arribada, mentre
espere les teues mans.

Desitjava
que la premonición de tu, el teu vaticini, humitejara no només el teu record.

Avance
i flexione el meu cos.

Flexione
la meua carn i duc arrere els meus malucs nus.

En
aquest moment precís desig nuar amb major pressió les tires de pell negra que
enllacen les meves sandàlies als turmells nus.

Et
detindràs, com fas sempre, a dissimular la teva impaciència i la teua excitació
mentre les deslligues sense mira els meus ulls.

Eres
conscient que aqueix acte de dilació intensa provoca també el meu desig.

Deslligues
amb lentitud les meues sandàlies.

Jo he
de nuar el meu anhel i el meu desig, la impaciència que emana de la meva
afeblida voluntat.

T’aguarde.

Et
pense.

Sent el
meu propi cos.

Cerque
sentir-lo, imaginant les formes en que el sentiràs quan s’òbriga la porta i els
teus braços.

Quan imagine
les aproximacions a la meva carn, a la meva pell, l’aigua del meu sexe
reivindica la seva densitat i banya la meua consciència.

Estic
excitada.

Cada
menut batec del meu sexe duplica la persistència amb la qual et desitge, amb la
qual anhele el teu desig ja pròxim, ja proper.

Tu
regressaràs al meu sexe i la seua humitat, dels quals mai et vas allunyar.

El
precís cabdal banyat de la teua llengua ja inicia el seu camí en la premonición
d’ella.

La seua
proximitat convertida en itinerari imprevist però triat portarà onades de
desig.

La teua
llengua, convidada incondicional als voltants de la meva carn, fregarà amb
lleus moviments el meu sexe expectante.

Et
pense.

T’imagine.

Em
banye amb l’escuma que em portarà el teu sexe quan entre en mi i em continga.

Et
pense.

T’imagine.

No és
real aquest moment.

Encara
no has arribat.

Encara
la teva presència no ha creuat el llindar del meu cos.

No
obstant això, la meva pell et desitja, t’imagina.

L’excitació
de imaginar-ho transforma el pensament en acte inconformista en el qual
esclaten les teves mans i la meva pell, candents solituds que es troben sense
ombres ni preguntes.

En la
proximitat de tu, en la proximitat de les teves mans, la meva pell és encara
més teva.




Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de DIARI SECRET per evasex | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent