LLENGUATGE POÈTIC
Hi ha molts llenguatges. Entre ells, el
poètic.
Eixe és el llenguatge que subjau a aquesta pàgina. Eixe llenguatge
utilitza paraules com sexe, ulls, mirades i altres que connoten MOLT MES que
sexe, ulls, mirades…
En una pàgina d’aquest tipus, amb textos connotatius,
no cap la lectura simple, la lectura que s’utilitzaria, per exemple, per a
llegir una guia telefònica o un periòdic.
Aquest comentari no menysprea a una
guia telefònica o a un periòdic, com és pot suposar per poc que una persona tinga una
certa capacitat de comprensió textual, i voluntat de comprendre -i aquest
tema de la voluntat ja és mes complicat!
En algunes ocasions s’han deixat comentaris
a les meves entrades que evidenciaven que no s’ha captat la subtil diferència
entre llenguatge poètic i no poètic, eixe ha sigut un dels motius pels quals
només s’ha deixat la primera paraula de totes les entrades anteriors a aquesta i
s’han esborrat els textos.
És tracta de textos que no parlen de SEXE, no
únicament, i no de sexe estándard. Parlen de sexe que sublima l’AMOR i altres
sentiments. Si aquest matís és difícil o impossible d’interpretar o distingir per
algunes o moltes mirades ja és una cosa que resta més enllà de la meva responsabilitat
com a autora dels meus textos, i persona que els ha viscut o els experimenta cada dia.
És deixen comentaris expressant que “s’està
cansat de tant de sexe”, “de llegir sobre sexe”…
Alguns comentaris m’enjudicien i
inclús afirmen que el meu sexe, el viure’l, condiciona les meves circumstàncies i
m’allunya de la vida real i em fa quasi una obsessa…
Però… s’entra en la meva
pàgina, és llig i , encara que vullga ocultar-se, SE SENTEN els meus textos i
el sexe sublimador que impliquen. I és lligen inclús quan totes les entrades
només contenen una primera paraula i una fotografia.
El meu bloc no pretén ser un bloc d’opinió,
ni informatiu, ni descriptiu, ni metge ni psicològic. De fet, no pretén, ÉS.
Escric el que sent i el
que VISC, el que viu o imagina una dóna que no se sent representant ni portantveu de ningú ni
de cap alttre. UNA DÓNA, amb la senzillesa, humilitat però satisfacció que produïx sentir-se només UN ALGÚ.
Una dóna que no és perfecta però que és
nega a tindre eixa doble moral i eixa
mirada hipòcrita d’enjudiciar el sexe, donar veredictes i llegir el que una
altra persona escriu, RESPECTABLE PER QUE ÉS FA DES DEL COR, esquivant les
connotacions del LLENGUATGE POÈTIC.
Qualsevol text escrit d’un altre, estiga
jo d’acord o no amb ell, em mereix admiració. I si és poètic, directament el sent
en la meva pell i la meva ment, o no, però no vaig al jutjat i tampoc no faig
un comunicat de premsa per a expressar LA MEVA opinió, no sóc tan supersuperba
ni tan primitiva. Si a hores d’ara ja no em quedara capacitat de SENTIR potser a seria una altra cosa!
Què curiós que s’escolte que les dones hem
d’expressar-nos i ser sexuals…qué curiós que quan ho fem no seguisca fàcil
que es comprenga el nostre llenguatge poètic…quècuriós…
Encara així, els meus textos, LES MEVES
VIVÈNCIES, seguiran exposant-se, SENSE QUE SENTA VERGONYA D’ELLS i D’ELLES I AMB RESPECTE,
en aquesta finestra virtual.
POÈTICA.
MOLT POÈTICA.
M’agradaria tant que aquest detall no
s’oblidés…
La reciprocitat tanmateix poètica en els comentaris, que no s’han d’agafar al peu de la lletra com una guía telèfoncia.
Si hom diu que el sexe pot condicionar el jo i les cirumstàncies o en un moment donat algú pot sentir-se aliè al sexe o cansat del sexe en un moment donat pot resultar evident, encara que siga de forma poètica o metafísica i pot ser un comentari generic que no va adreçat a cap dona, ni les dones en particular, ni aquest bloc, simplement s’està parlant de sexe en totes les seves vessants.
Sempre n’hi hauria d’haver i n’hi ha més poesia que sexe.
Fins i tot quan s’en vòl fer apologia, el sexe augmenta de nivell que és converteix en poesia.
El sexe i el Barça semblen el mateix, amb la mateixa capacitat multiorgasmica o de fer poesia. Encara que els del Chelsy o Manchester no puguen estar del tot d’acord.
Però sempre serà primer la persona que el sexe i sempre serà primer la persona que el Barça. Això sí al Barça se li suposa que és un màquina perfecta que intenta fer fútbol poètic i a aquest bloc intenta ser una màquina perfecte de sexe poètic.