DICTANT EL QUE LA NIT MURMURA

entre nieblas de felixgomez

I si et diguera que aquesta nit d’extravagant boira cau sobre mi i em deixa el gris de la melangia?

I si et diguera que a la pell duc l’empremta de les mans amb què teixires el llenç d’un dibuix de corbes, obrint-se avall del desig, trencant l’ordre atàvic d’allò permès quan els cossos demanen el dret fugisser al goig?

I si, dictant el que la nit murmura, t’explicara  que ací, a la meua carn, on ahir tu dormies, s’entaula el vent i la nit s’ha deixat vèncer, germinant solitud.

 I si et diguera que, sense tu,  aquesta és una nit desemparada?

MATÈRIA SOBRE L’AIGUA

CHARLOTTE PERRIAND

L’ànima que ens habita, inquilina única d’un cos fugaç, cerca el nomadisme dels objectes. Fusta, blanc, ocre, geomètriques construccions del pensament, precursors de la matèria que potser serà un dia substancia vertadera…L’ànima que ens habita transporta, com faria amb una partitura, la solitud fins a entorns on s’endolcisca la seua presència.
Tribut a Carlotte Perriand, activista i somiadora de matèria sobre l’aigua.

MATÈRIA SOBRE L’AIGUA

Aïllada,
adormida en l’univers
transmutat en fusta i geometria.
Ella camina
sobre un corriol d’aigua.
Altius fonaments traspuen blaus incisos.
Ella somriu,
pregona
l’aquàtica beutat de l’espai
on la mar s’emmiralla