CREENCES

Creia que era fàcil

desembastar la pell

quan la ferida nova

de l’estima

vertebra el dolç dolor

del cos lliurat

i les mans destenyides.

Creia

que podria desfer-me

de la cuirassa blava

que em cobreix la carn.

Creia

en el tumult de la pell

i les tendres veritats,

ratllant l’albada

amb el seu preciós polsim dels dies.

Creia…


CARRERS

Lentament, en la densitat de la nit,

els carrers criden l’urgent desig de viure

dels ocells ferits.

Cauen en el buit

on es detura la lluna,

on reposa la calma de l’oblit.


ANHEL


Senza Parole by Francesco Liberti


Hi ha l’anhel

que mai no he abandonat

de convocar la inspiració de la paraula.

Trobar l’accent

que diferencia

una lletra de la vocal latent

que habita l’alè de l’esperança.

Hi ha la passió que mai no ha fugit de mi,

que internament em sosté,

dolorosa de vegades,

territori subtil,

camp de refugi on s’exilià la veu

quan no trobà el lirisme

d’una vesprada nova.