SEXE i CIRCUMSTÀNCIES: JO

Pura Maria Garcia

LIBÈL·LULES

0
Publicat el 27 de maig de 2012

Com dues libèl·lules.

Com el secret de l’amor nostre.

Com diluvi invisible, escampant-se en la pell.

Com un vers empresonat  pel poeta.

Com el que hauria  de dir-te.

Com fa temps espere el dia.

Com dues libèl·lules

solcant la meua boca.

Onada delerosa

on l’aigua de la nit esclata,

íntim sender que pren ma vida.

Ara…

Els teus llavis.

A CADA INSTANT…

0
Publicat el 20 de maig de 2012

IMATGE by PURA MARIA GARCIA


La vida és

una escullera càlida.

A cada instant,

la mar obscura

amenaça amb claudicar

i fer-me

surar

sobre les aigües

d’una llum que és veu antiga.

Aleshores, viure

és l’entreacte

d’aquest temps imprecís,

intensament

estès

a una platja sempre buida

on viure

és un colp de vent,

sobtat,

tan estrany i dolç

com la vida.


ENS CALIA LA FERIDA DEL TEMPS…

0
Publicat el 13 de maig de 2012






FERIDA DEL TEMPS by PURA MARIA GARCIA




S’atenua el cristall del dia.

Als carrers els descarnats minuts

fan i refan el que imagine.

Es gebra l’aire

i és el blanc del cel

el lent impuls,

l’afany que empeny el nostre esguard.

Ara hi ets on el ponent besa l’albada

i s’encén la melangia:

 l’indret dolç on jo camine.

Ara hi ets on un rastre de besades es dibuixen,

recordant-me que ens calia

la ferida cruel del temps

per retrobar-nos.

MINUTS…

0
Publicat el 7 de maig de 2012

IMATGE: STAIRS by BORIS W

En el penúltim escaló que precedix a l’alba, òbric els ulls. És el teu rostre el paisatge que divisen; són les teues paraules el llençol sonor sobre el qual abandonada, em descobrisc.

Els minuts tixen, amb els teus dits blancs, inaudibles acords que ressonen: dolços ecos que travessen el barri inhabitat de la meua ànima.