VERSOS

LOVELETTER TO NOBODY by J HORAK


Versos

disposats sobre una torxa,

accepten el fulgor del pleniluni

perquè uns llavis,

entreoberts a l’ara,

han deixat les síl·labes

volar en ràfegues al vent.

Versos,

ordit efímer

que en el poema troba

l’eternitat irreal,

la calma passatgera.

Versos

que hui nodrixen

aquestes mans despertes,

àvides per modelar

el fang aclarit de l’entrega.


CAMINAVA

LA CALLE DESAMOR by Pura Maria Garcia


Caminava per un carrer fet a mida pels adéus i el silenci.

Captiu, aquell cos, entre ombres cristal·lines, avançava ferint les arrels del moment impassible. El roig intens de l’aigua inquieta de la passió s’escolava pels albellons, agombolats pel temps ferit, del buit immens de la memòria.

Entre runes, allà on ningú no endevina la seua presència, caminava, enllotat ésser, fruit inexistent, desesperançat miratge. No havia sortit el sol encara.

Caminava pel carrer on l’ànsia no agullonà mai més la pell dormida.

Caminava, a contracor.

Caminaven, el desamor i la seua despietada figura.