PARET D’AIGUA

AL FINAL DEL VERANO by ANTONIO NARANJO OJEDA


Hui la mar és una butxaca buida, una immensa paret on l’aigua s’atura i dorm instants de calma. Un vaixell roman varat per ser la llar silenciosa on parlen amb el seu vol oblidades gavines. Tot és blau, un blau que ens encega l’esguard i ens sacseja les incansables pupil·les.

La mar llança preguntes a les onades vives i un estrèpit de paraules es perd en l’arena inexistent.

La mar, hui, està cosida a la terra amb bastes d’escuma trencada sota la brisa.


LLENÇOL DE NIT

DIÁLOGO DE LUCES EN EL ANDÉN by GROC


Esfondrà en la nit

la calidesa del testimoni

del fruit que temptegen els amants.

Les restes de la lluna

transformaran l’antic temps

en arbredes nues

on és inútil la melangia.

Una fulla s’enlairarà

mentre destil·larà la foscor

un dolç llençol de nit,

desig i calma.