ARGUMENTS






ARGUMENTS by Pura María García








Perquè deixà els arguments sota els ulls

d’un reflex que aparegué

com una estela

anomenant-se present,

ella seu immòbil,

mou els dits enmig d’un desert

d’esperançes captives.

La tristor s’enquista en l’anvers

de les fulles grisoses

de moments que  arrodoneixen

el cant fosc del cor blanc de les gavines.

Lentament, el nom de la primavera

camina al seu voltant, somorta pel dolor

d’un abraç fugit,

del designi voraç

que escampa realitat on els llavis

són ponts de la veritat en la mentida.

Ara, ella és un carrer sense llum

on la melangia es detura

a deslliurar els records

nodrits en l’ umbracle distint

de la raó més viva.