POEMES I NITS DE DESEMBRE









NIT 1

 La flor

nodreix

la immediatesa

de la terra.

Hi ha aigua

concisa

sobre els pètals

sobtats

que colpegen la
tija.

Perduren

els crepuscles

en ells.

 

 

NIT 2

 És diumenge.

El teu abraç és
una festa.

Les despedides
moren

en la calor
immensa dels teus llavis.

 

NIT 3

 Sobre la nit nua

cau el fum

que es torna
penombra.

La llum és un
saldo

a la vora de la
lluna.

Jo, hauria de
conformar-me

de mirar-la.

 

TARDOR

 

 

 

 

 

 

 

 

Hui la brisa es transmuta en aire vigorós que
oscil·la amagat entre el brancatge espés. Les rames enceses vigilen des de la
seua mirada marró els canvis sigil·losos que el cel les proposa. La tardor es
pressent en cada pedra i els camins seduïxen al sòl receptiu que prepara la terra
perquè les fulles dilatades troben en ella un llit compartit. Els arbres
semblen doblegar-se, no hi ha preguntes adreçades al vent que traslluu en
aquest viatge intrèpid del temps. Els seus troncs simulen acceptar, submisos, la
força amb què desplega la seua fúria continguda.

 

Res és el mateix quan la tardor escarota el món
dels meus somnis, quan les seues mans desfan les estructures perennes  que pengen de la vida. La tardor s’assembla a
una palometa imperfecta i melancòlica el vol de la qual llanguix, quan el gris
superficial dels núvols inhòspits s’estén, com l’aigua transparent que repara
la set dels mesos perduts.

 

Les estacions es busquen per a succeir-se, l’una
darrere de l’altra i, no obstant això, se senten els  instants que ferixen  la pell endormiscada d’aquesta tardor.

DESEMBRE A PORTO

 

 

 









Paraules a Xavier

12+1 de desembre 2009 a Porto

 

La distància és una ferida blanca

estesa en una realitat que es reconeix provisional.

Al cel fosc, no hi ha aus aquesta nit,

dormisquegen en l’estat inexistent

on els records recents

busquen el compàs anhelant.

Els somriures són blancs

com el gel desfet

que cobrix el temps que s’amaga

en les mans agitades

de les estreles transparents.

La realitat dorm inacabada

tot sabent que la calidesa

del teu pròxim abraç

cremarà sense remissió el fred

i novament naixeran

besades nocturnes

dolces com flors primerenques…